A la biblioteca de l’escola es va muntar un mural representant una brúixola, als alumnes se’ls van facilitar unes plantilles (imatges de molles de pa) on ells i elles, a classe d’informàtica utilitzant el power point, van transcriure textos del dietari, un cop impreses les imatges van il•lustrar a mà el text que havien escollit. Les molles il·lustrades es van utilitzar per emmarcar la brúixola i fer un camí que portava a la bibliocartellera on s’havia anunciat la vista de l’autor.
I no s’acaba aquí! A més, els alumes de sisè van posar veu i imatges als textos escollits i amb una miqueta d’ajuda de la mestra d’informàtica van editar un vídeo, que a nosaltres ens sembla molt bonic, per regalar-li a Jesús M. Tibau.
Aquí teniu “el regal”: Fragments de "Molles per no pedre'm" de Jesús Mª Tibau
A les classes de català van llegir i treballar l’obra i van cercar informació sobre l’autor per a finalment elaborar una entrevista i obrir una petita tertúlia que podreu veure a continuació:
Entrevista:
El format de l’obra, textos curts, la proximitat, i la senzillesa amb que l’autor tracta temes quotidians -que no per això deixen de ser sorprenents, com l’arribada d’un eixam d’abelles a una bústia de correus o la vista a una biblioteca o una jaqueta pèrdua... el riu Ebre, les passejades amb el seu fill i un llarg etcètera de moments viscuts- van despertar la curiositat dels xiquets i xiquetes que volien saber més sobre aquests moments que en Jesús M. Tibau ja no perdrà mai, perquè com ell mateix va explicar a l’alumnat, escriure un dietari ens serveix per recordar persones, fets, anècdotes que d’una altra manera deixarien d’estar presents a les nostres vides.
Tertúlia:
Els va animar a escriure: “...no cal ser un personatge important per escriure un dietari... “ “Són tres segons que passen a la teva vida... si no escriguessis un dietari no te’n recordaries mai més...”. Els va encoratjar a cultivar l’hàbit de la lectura: “Els llibres com més en llegeixes més t’agraden, cada llibre que llegeixes t’enriqueix ...” Llegir enganxa i com més llegeixo més m’agrada”. I també i no menys important els va recordar el valor de l’amistat (parlant de les noves tecnologies), de mantenir la il·lusió: “...intento conservar gran part del xiquet que vaig ser...”
Jesús M. Tibau diu que “Escriure un dietari és com fer fotos de la vida”. Nosaltres desarem la seva visita als moments especials de l’escola i la recordarem, i tal com els xiquets i xiquetes li van dir, esperem que torni molt aviat a visitar-nos, és sempre un veritable plaer!
Moltes felicitats a tot l’alumnat pel treball realitzat i moltes gràcies a l’escriptor de Cornudella del Montsant, fill adoptiu de Tortosa i escriptor “predilecte” a la nostra escola!
