Olor de llibre

Les ales de les libèl·lules acaronen el cor del petit lector. Il·lustració de  Noemí Villamuza)
(Vist a : bibliocolors.blospot.com)

Segur que la majoria de lectors coincidim en què ens agrada l’olor que fan els llibres, segur que molts en deleitem obrint poc a poc el llibre ensumant aquella olor a tinta, a paper... que ràpidament ens transporta a escenaris infinits i a records mai oblidats, como l’olor de sabó de la iaia... Recordem olors i les lliguem a fets, a llocs, a persones i a paisatges que se’ns han clavat per sempre més a l’ànima. I els llibres són part d’aquestes olors de l’ànima...

 Tot això ve al cas per una noticia que hem llegit aquest dies a culturamas “El origen del olor de los libros” . A l'article ens expliquen que la responsable d’aquest encisador encant dels llibres, a més de la tinta, és la lignina, un polímer orgànic abundant als teixits llenyosos del vegetals que realitza múltiples funcions essencials per a la vida de les plantes. Ens diuen que és família de la vainilla! Potser per això aquesta olor dolça dels llibres ens resulta tant adictiva.

Sigui com sigui l’olor a llibres posa d’acord a moltes persones. Fins hi tot treuen perfums dedicats, mireu que diuen aquí: Un perfume con olor a libro
 

Vist a:  Ohlala!

I nosaltres que pertanyem al privilegiat món dels ensumadors de llibres no volem que arribi mai un dia con aquest que veureu a Paper Age de Ken Ottmann:

Hem trobat aquest vídeo tan bonic al web: Arte y Animación

 Fem un club d'ensumadors de llibres?

Vist a  Pinterest